El dimarts, encabat de pencar, vam anar amb uns col·legues a fer unes birres en un bareto a dues o tres cantonades de la feina. Apalancats a la barra, al cap d'un parell de rondes, sento que em tusten l'esquena. Em tombo i, quina sorpresa!, em trobo de cara la Mabel. En una feina anterior, la Mabel era la cap del departament de nous projectes (la meva quefa, vaja!) i havíem tingut serioses desavinences de tipus laboral, de tal manera que a la fi vaig decidir-me a canviar d'empresa. Duu el cabell molt més curt, se la veu més rodona del que la recordava, vesteix un elegant vestit jaqueta: a primera impressió diria que els anys que fa que no ens veiem li senten la mar de bé.
Després d'uns primers instants difícils, en què cap dels dos sap ben bé com encaminar la conversa, el gel es va trencant i ens anem posant al dia: primer les feines, després altres temes van sorgint amb més fluïdesa. Els meus col·legues van tocant pirandó fins que desapareixen tots cap a casa i, cansats de tamboret, ens asseiem en una taula. Ella també va de cervesa però jo ja en portava algunes d'avantatge, de manera que li dic si vol que demanem res de picar, i és que, si no, aviat cauré rodó. Ella hi està d'acord i demanem unes tapes al cambrer. Xerrant, xerrant, se'm comença a fer tard, així és que demano el compte (els altres han marxat sense pagar, la mare que els va!) i anem fent via cap al carrer.
A fora ens rep un plugim insistent mentre ens petonegem les galtes per dir-nos adéu. Estenc el paraigües i giro cua cap a l'aparcament de l'empresa per recollir el cotxe i anar cap a casa. Al cap de no res, sento que la Mabel em crida i m'aturo. Em demana si tinc el cotxe gaire lluny, li ho explico i em diu si no em fa res acostar-la al centre, on ha quedat amb uns coneguts. Una lluïssor als seus ulls fa que no dubti gaire i li dic que d'acord. S'agafa del meu braç per posar-se sota el paraigües i reprenem el camí cap a l'aparcament. Tot fent via, s'arramba de tant en tant, com aquell qui no vol la cosa, tot refregant-me els malucs. A la feina, ja només hi queda el vigilant, a qui saludo amb un cop de cap mentre esperem l'ascensor de l'aparcament.
En sortir de l'ascensor, al replà que hi abans d'entrar pròpiament a l'aparcament, la Mabel m'empeny cap a la paret, m'estira un xic de la jaqueta i em clava els morros a la boca, burxant amb la seva llengua fins gairebé a la campaneta. Es desenganxa i, mentre em descorda els pantalons, em diu a cau d'orella quan treballàvem plegats me'n vaig quedar amb les ganes, saps? Em treu la cigala que ja està ben trempada, s'ajup i se l'empassa ben endins a l'hora que em remena els ous suaument. La seva saliva em regalima cuixes avall mentre els seus llavis i llengua van recorrent la meva eina amunt i avall, llepant a cor què vols fins que, per por d'anar-me'n abans d'hora, aparto el seu cap amb delicadesa i faig que s'alci. Li arremango les faldilles, li aparto les calces, entaforo els meus dits al seu forat ben xop i amarat i li vaig treballant la xona mentre ens fotem un seguit de morrejades que ens deixen sense alè. Em mossega els llavis quan li ve l'orgasme. Tot seguit, la tombo i li clavo la polla tan endins com puc. Ella s'aguanta un esgarip i jo amollo un esbufec quan començo a bombejar, ajudat pel seu moviment de vaivé. Empenyo amb força esperonat per la visió dels seus darreres, un cop i un altre i un altre, fins que sento que estic a punt d'escórrer-me: a penes tinc temps de treure-li de dins, que la lleterada li esquitxa les natges.
Quan, al cap d'una estona, en sortir de l'aparcament passem per davant la garita del vigilant, m'adono estranyat que aquest ens mira de reüll i s'aguanta el riure i, quan tombo la primera cantonada, caic en el compte del per què: cagumlolla, no he pensat en les càmeres de videovigilància!
